Serveis d'accessibilitat sensorial a les televisions catalanes. Situació actual, necessitats i propostes de futur. Informe final.

Les persones amb discapacitat o diversitat funcional són una part gens menyspreable de la població (15%) i l'accés a la comunicació és un dret reconegut en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) de les Nacions Unides, text que fou ratificat el 2007 per l'estat espanyol. Aquesta ratificació va representar l'acceptació per primera vegada d'un tractat internacional en matèria de drets humans. Arran de l'adhesió a la CDPD, la Unió Europea ha posat en marxa diferents iniciatives amb l'objectiu de garantir i fer efectius els drets de les persones amb discapacitat. La darrera acció de la Unió Europea en matèria de discapacitat va ser al 2016, amb l'aprovació de la Directiva sobre l'accessibilitat dels llocs web i de les aplicacions per a dispositius mòbils dels organismes públics. Paral·lelament, tant en l'àmbit estatal com a Catalunya, existeix legislació sobre accessibilitat als mitjans; a Espanya, materialitzada en la Ley General de Comunicación Audiovisual de 2010 i, a Catalunya, en la Llei d'Accessibilitat de 2014. És justament en aquest context en què s'emmarca el projecte "Serveis d'accessibilitat sensorial a les televisions catalanes: situació actual, necessitats i propostes de futur" desenvolupat al llarg del curs 2017-2018 i finançat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.